En el estanque dorado

Estrenada en 1981 i dirigida per Mark Rydell, ací se'ns mostra una altra meravellosa recreació de les emocions, de les relacions humanes en la seua més pura essència.

En este cas tractem amb una parella de vells, sí, de vells, vells, (Katharine Hepburn i Henry Fonda = Ethel i Norman), però tan distints en el seu caràcter com units per un amor infinit que arrosseguen de la seua joventut i que seguix viu, tan viu com perquè l'irònic, sarcàstic, mordaç i pessimista comportament de Norman no influïsca ni un àpex en el d'Ethel que, tot al contrari, és la seua antítesi. És una dona optimista, riallera, capaç, emprenedora... se m'esgoten els adjectius per a descriure el caràcter d'este personatge, tan oposat al del seu marit. I, òbviament, estos consagrats actors interpreten el paper de forma magistral, sense màcula. De fet van ser guardonats amb sengles óscars.

Un home, Norman, que complirà els 80 i que pensa en la mort de forma obsessiva, que al·ludix reiteradament als seus alifacs, com la pèrdua de memòria, però que té moments en què abandona eixa actitud, —per cert, xapó per al guionista, que ens mostra uns diàlegs amb molta purna i enginy— moments tendres en què emergix la persona sensible i espantada que s'amaga darrere d'eixe caràcter tan desagradable, per exemple, en l'escena en què li explica a la seua dona l'esglai que patix quan ella l'envia a recollir maduixes al bosc.

Un home que ha tingut moltíssims èxits en la seua vida en l'aspecte professional i que la pèrdua de facultats i decrepitud causades per l'edat el porten a tancar-se, més si és possible, en eixa indiferència per les coses del dia a dia, en eixa aparent resignació que en realitat amaga una por, no a la pròpia mort en si, sinó més aïna als possibles patiments pels quals haja de passar per a arribar fins a ella.

L'arribada de la seua filla (Jane Fonda = Chelsea, també filla en la vida real) per a celebrar l'aniversari de son pare revifarà entre ells una vella tensió que a ella li portarà amargs records de la difícil convivència que va haver de patir fins que va abandonar la casa Paterna.

Interessant entrada dels personatges que encarnen la nova parella de la filla (un divorciat) i el seu fill, de només 14 anys, i que significarà un bufit d'aire fresc en la vida dels vells, més si és possible perquè li toca quedar-se un mes amb ells.

I entre tot este desori sorgix sempre el somriure d'Ethel, suavitzant i animant a uns i a altres, sempre amb eixes ganes de viure que contagia a l'espectador.

Sens dubte una pel·lícula indispensable que fa pensar, sobretot a aquells que ja hem passat del mig segle, com encararem eixa última etapa de la nostra vida.

==============================================================

P.D.: Qui de veritat vullga llegir un bon comentari (dir-li "comentari" no és fer-li justícia) a esta pel·licula té per visita obligada la pàgina:

http://www.telefonica.net/web2/micineparaiso/estanque.html

realitzada per un tal Juan S.D.Toro què jo he trobat amb el Google i que inclou una enlluernadora ressenya de aquesta obra d'art, amb una prosa molt cuidada i paraules i fotos escollides amb molt de gust.